Reclamacions · Drets

Interessos de demora de l'asseguradora: què diu l'article 20 de la LCS

Quan una asseguradora es retarda en pagar sense una causa justificada, la Llei de Contracte d'Assegurança no es limita a deixar el problema a la negociació: preveu un interès de demora especial a càrrec de la companyia. Aquest article explica el mecanisme de l'article 20 de la LCS —quan hi ha mora, des de quan es compten els interessos i quan la companyia en pot quedar exonerada— sense imports, percentatges concrets ni promesa de cap resultat.

1. Per què existeix un interès de demora especial

L'assegurança té sentit perquè paga quan toca. Per evitar que una companyia trobi rendible endarrerir el pagament, l'article 20 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS), estableix un interès de demora reforçat a càrrec de l'asseguradora. No és l'interès ordinari del Codi civil: és un règim especial que, de fet, desplaça l'article 1108 del Codi civil per a aquests casos.

2. Quan s'entén que l'asseguradora incorre en mora

L'article 20 no fa dependre la mora d'un requeriment del client, sinó de dos terminis objectius:

Quan la companyia no compleix la prestació en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre.
O quan no paga l'import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies des de la recepció de la declaració del sinistre (en relació amb el deure de pagament de l'article 18 LCS).

Aquests dos terminis fixen quan hi ha mora; no s'han de confondre amb la data des de la qual es compten els interessos, que és una altra cosa (apartat següent).

3. Des de quina data es compten els interessos

Com a regla general, el termini inicial del còmput dels interessos és la data del sinistre, no la data de la reclamació ni la de la sentència. Hi ha excepcions previstes a la mateixa llei: per exemple, si no es va comunicar el sinistre dins del termini, el còmput pot arrencar de la data de comunicació; i, davant d'un tercer perjudicat, pot computar-se des que la companyia va tenir coneixement del sinistre si prova que no el coneixia abans. Per això es parla de regla general amb excepcions.

4. Com es fixa el tipus d'interès

La llei estableix un mecanisme, no una xifra tancada que aquest article hagi de reproduir:

Amb caràcter general, l'interès anual és l'interès legal del diner vigent en el moment de la meritació, incrementat en un 50%.
Quan han transcorregut dos anys des de la producció del sinistre sense que s'hagi pagat, l'interès anual no pot ser inferior al 20%.

El 20% és un límit mínim a partir dels dos anys, no un percentatge fix garantit, i l'interès legal del diner es fixa cada any, de manera que no té sentit donar-ne una xifra concreta aquí. Es tracta d'un interès que el jutge imposa d'ofici: és una conseqüència que decideix l'òrgan judicial, no un import que el client «cobri» automàticament.

5. Quan la companyia en pot quedar exonerada

L'interès de demora no és automàtic en la pràctica. L'article 20 preveu que no hi ha lloc a la indemnització per mora quan la manca de pagament es fonamenta en una causa justificada o que no és imputable a l'asseguradora. Què compta com a causa justificada —per exemple, una discrepància raonable i de bona fe sobre si hi ha cobertura— ha estat molt discutit pels tribunals, que ho valoren cas per cas. Per això no es pot afirmar que un retard donarà sempre dret a aquest interès.

6. Per quina via s'obté

Com que l'interès de l'article 20 s'imposa d'ofici per l'òrgan judicial, la seva aplicació efectiva passa habitualment per la via judicial. Un informe del Servei de Reclamacions de la DGSFP és no vinculant i no atorga per si mateix aquest interès. La relació entre l'esglaó administratiu i el judicial es desenvolupa a després de la DGSFP: la via judicial.

7. Resum prudent

L'article 20 LCS protegeix l'assegurat davant del retard injustificat de la companyia amb un interès reforçat que, com a regla general, es compta des de la data del sinistre i que a partir dels dos anys té un límit mínim elevat. Ara bé, és un interès que valora i imposa un jutge, que la companyia pot evitar si acredita una causa justificada, i que no equival a una xifra garantida. Aquest article descriu el marc general; el càlcul i la viabilitat en un cas concret corresponen a un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.