Diccionari · Concepte

Mesures de seguretat

Les «mesures de seguretat» són les proteccions que una pòlissa d'assegurança exigeix i que la persona prenedora es compromet a mantenir operatives: alarmes (sovint connectades a una central receptora), portes blindades, reixes o persianes reforçades, caixes fortes i protocols de tancament. Apareixen sobretot a la cobertura de robatori, tant en pòlisses de la llar com de comerç o empresa, i formen part de la base contractual sobre la qual l'asseguradora va acceptar el risc.

Què són i on apareixen a la pòlissa

Les mesures de seguretat són estipulacions contractuals: figuren a les condicions particulars o generals de la pòlissa, normalment dins de la garantia de robatori. Poden anar des d'una exigència genèrica («mantenir tancats els accessos») fins a una de molt concreta («alarma connectada a central receptora homologada» o «caixa forta d'un tipus determinat per a l'efectiu»). La seva funció és definir les condicions en què l'asseguradora assumeix el risc de sostracció.

Per què importen legalment

Quan una clàusula de mesures de seguretat restringeix una cobertura que altrament existiria, sol analitzar-se com a clàusula limitativa dels drets de l'assegurat. L'article 3 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, exigeix que aquestes clàusules estiguin destacades de manera especial i acceptades específicament per escrit. Si no es compleixen aquestes formalitats, una clàusula limitativa pot resultar inoposable.

Ara bé, si la clàusula delimita el risc (defineix què s'assegura) en lloc de limitar-lo, no queda subjecta a aquelles formalitats. La frontera entre clàusula delimitadora i limitativa és discutida i es decideix cas a cas segons la redacció: no hi ha una regla fixa que qualifiqui sempre les mesures de seguretat d'una manera o de l'altra.

Mantenir-les i l'agravació del risc

Deixar de mantenir una mesura exigida pot analitzar-se també com una agravació del risc. L'article 11 LCS imposa comunicar a l'asseguradora les circumstàncies que agreugen el risc; l'article 12 LCS en fixa les conseqüències: si sobrevé un sinistre sense la comunicació, la prestació es redueix proporcionalment, i l'asseguradora només queda alliberada en cas de mala fe. És, per tant, un règim graduat, no una denegació automàtica.

El marc del segur contra el robatori

El segur contra el robatori es regula als articles 50 a 53 LCS, que defineixen què indemnitza l'asseguradora per la sostracció il·legítima dels béns assegurats, l'abast de la indemnització i alguns supòsits d'exclusió. Aquests articles no imposen un deure genèric de mantenir mesures de seguretat: aquesta exigència és sempre contractual. Per a determinats establiments, a més, hi pot haver obligacions sectorials de seguretat pròpies de la normativa de seguretat privada, que són independents del contracte d'assegurança.

Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic. La validesa i l'abast d'una clàusula concreta depenen del condicionat aplicable i, en última instància, dels tribunals.

Fonts i notes