segurs.cat

Diccionari · Concepte

Pòlissa col·lectiva

Una «pòlissa col·lectiva» o assegurança de grup és un contracte d'assegurança de persones que es refereix als riscos relatius a un grup de persones, en lloc d'una de sola. La Llei de Contracte d'Assegurança ho permet a l'article 81, amb una condició: el grup ha d'estar delimitat per alguna característica comuna aliena al propòsit d'assegurar-se.

Què diu la llei: l'article 81 LCS

L'article 81 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) estableix que el contracte es pot celebrar amb referència a riscos relatius a una persona o a un grup de persones, i afegeix que aquest grup ha d'estar delimitat per alguna característica comuna aliena al propòsit d'assegurar-se. L'article és dins del Títol III (assegurança de persones), a les disposicions comunes, al costat dels articles 80 i 82.

Convé un matís: la llei no fa servir l'expressió «pòlissa col·lectiva». «Pòlissa col·lectiva» i «assegurança de grup» són termes de la pràctica i de la doctrina; el que diu la norma és que un contracte d'assegurança de persones es pot referir a un grup. La característica comuna ha de ser independent del fet d'assegurar-se: per exemple, treballar en una empresa o pertànyer a un col·legi professional, no «voler contractar aquesta assegurança».

Prenedor, assegurats i beneficiaris

En una pòlissa col·lectiva, els rols se separen:

  • El prenedor és qui contracta amb l'asseguradora i assumeix les obligacions del contracte; habitualment és qui paga la prima i qui té les facultats de gestió. Sol ser una empresa, una associació o una entitat.
  • Els assegurats són els membres del grup, sobre la vida, la integritat o la salut dels quals recau el risc.
  • Els beneficiaris són els qui tenen dret a rebre la prestació quan es produeix la contingència coberta.

Estructuralment és una forma d'assegurança per compte d'altri: l'article 7 LCS recorda que els drets que deriven del contracte corresponen a l'assegurat o, si escau, al beneficiari, llevat dels drets especials del prenedor en les assegurances de vida. Per això, en alguns esquemes en què és l'assegurat qui assumeix de fet les obligacions, la posició de prenedor real pot dependre de qui paga i consent, segons la doctrina del supervisor.

Quins grups admet

La característica que defineix el grup ha de ser prèvia i aliena a la voluntat d'assegurar-se. A la pràctica del mercat, és habitual en col·lectius com la plantilla d'una empresa, els membres d'una associació o d'un col·legi professional, o els clients d'una entitat financera. Són exemples d'ús, no categories legals tancades: la llei no distingeix «tipus» de pòlissa col·lectiva.

En quins rams es pot usar

Com que l'article 81 és a les disposicions comunes de les assegurances de persones, la modalitat de grup es pot aplicar a totes les seves branques: vida, accidents i salut. No és exclusiva de la vida; una pòlissa d'accidents o de salut per a un col·lectiu és igualment una pòlissa col·lectiva.

Diferència amb una pòlissa individual

En una pòlissa individual hi ha un sol prenedor que assegura el seu propi risc. En una pòlissa col·lectiva, el prenedor actua com a organitzador d'un contracte únic que empara tot el grup; cada assegurat sol rebre un certificat individual que acredita la seva inclusió, però el contracte de fons és un de sol. Aquests detalls procedimentals (butlletí d'adhesió, certificat) varien segons la pràctica de cada entitat.

Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic. El règim concret d'una pòlissa col·lectiva depèn del seu condicionat i de la normativa aplicable.

Fonts i notes