Diccionari · Concepte
Interès assegurat
L'«interès assegurat» és la relació econòmicament valorable entre una persona i un bé o patrimoni, de manera que aquesta persona pateix un perjudici si el bé es malmet. En l'assegurança de danys és un requisit perquè el contracte sigui vàlid i el seu valor és la referència per determinar la indemnització. És una figura pròpia de l'assegurança de danys, regulada al Títol II de la Llei de Contracte d'Assegurança.
Què vol dir interès assegurat
Assegurar no és apostar. Una persona pot contractar una assegurança de danys sobre una cosa només si té un interès en la seva conservació: una relació amb el bé o el patrimoni que faria que patís una pèrdua econòmica si es produís el sinistre. Aquest interès pot ser el de la propietat, però també el d'altres situacions valorables en diners (per exemple, qui respon de la custòdia d'un bé). El que el defineix és que sigui avaluable econòmicament i lícit.
Per què és un requisit del contracte (article 25 LCS)
L'article 25 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança (LCS) ho diu de manera taxativa: el contracte d'assegurança de danys és nul si en el moment de la seva conclusió no existeix un interès de l'assegurat a la indemnització del dany. És la regla que separa l'assegurança de la simple aposta i una de les raons per les quals la companyia pregunta qui és el titular i quina relació té amb el bé abans de contractar.
Com fixa el límit de la indemnització (articles 26 i 27 LCS)
L'interès assegurat no només condiciona la validesa del contracte: també n'és la mesura. L'article 26 LCS recull el principi indemnitzatori: l'assegurança no pot ser causa d'enriquiment injust per a l'assegurat i, per determinar el dany, s'atén al valor de l'interès assegurat en el moment immediatament anterior al sinistre. L'article 27 LCS hi afegeix que la suma assegurada representa el límit màxim de la indemnització a pagar per cada sinistre. Així, la indemnització no pot superar ni el dany real, ni el valor de l'interès, ni la suma assegurada.
Relació amb la suma assegurada
Comparar el valor de l'interès amb la suma assegurada és el que explica diverses figures del diccionari. Si la suma és inferior al valor, pot aplicar-se la regla proporcional (article 30 LCS) i la indemnització es redueix. Si la suma supera notablement el valor, hi ha sobreassegurança (article 31 LCS) i qualsevol de les parts pot demanar-ne la reducció. I si les parts pacten expressament el valor de referència, parlem d'una pòlissa estimada (article 28 LCS). Declarar bé el valor de l'interès és, per tant, decisiu.
Només en assegurança de danys
Aquesta lògica és pròpia de l'assegurança de danys (Títol II de la LCS). En l'assegurança de persones (Títol III) no s'indemnitza el valor d'un interès, sinó que es paga un capital o una prestació convinguda sobre la vida, la integritat o la salut: l'article 1 LCS ja distingeix les dues lògiques i l'article 83 LCS descriu l'assegurança de vida com el pagament d'un capital o renda pactats. Per això el principi indemnitzatori i la regla proporcional no operen igual en les assegurances de persones. Ho desenvolupa l'article «Assegurança de danys i de persones».
Aquesta entrada és divulgativa i no constitueix assessorament jurídic ni contractual. Què s'aplica a cada cas depèn del condicionat de la pòlissa i de la normativa vigent.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 25 (interès assegurat), 26 (principi indemnitzatori), 27 (suma assegurada com a límit), 28 (pòlissa estimada), 30 (regla proporcional), 31 (sobreassegurança) i articles 1 i 83 (distinció entre assegurança de danys i de persones).