Diccionari · Concepte
Agreujament del risc
L'agreujament del risc és l'alteració, ja durant la vida del contracte, dels factors i les circumstàncies declarats al qüestionari de manera que augmenten el risc cobert. Quan és prou rellevant, la Llei de Contracte d'Assegurança imposa al prenedor i a l'assegurat el deure de comunicar-lo a la companyia.
El deure de comunicar-lo (article 11 LCS)
L'article 11 de la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, demana al prenedor i a l'assegurat que comuniquin a la companyia, tan aviat com sigui possible, les circumstàncies que agreugen el risc i que són de tal naturalesa que, si la companyia les hagués conegut en contractar, no hauria fet la pòlissa o l'hauria fet en condicions més oneroses. Dos matisos importants:
- No hi ha un termini fix de dies: la llei fixa un estàndard de diligència —sense demora injustificada un cop es coneix el canvi—, no un nombre concret.
- El deure es refereix a les circumstàncies declarades al qüestionari inicial; no és un deure genèric de comunicar qualsevol cosa.
Les opcions de l'asseguradora (article 12 LCS)
Comunicar l'agreujament obre un procediment ordenat. La companyia disposa de dos mesos, des que se li declara, per proposar una modificació del contracte; el prenedor té llavors quinze dies des de la recepció per acceptar-la o rebutjar-la. Com a alternativa, l'asseguradora pot optar per rescindir el contracte en els termes que fixa el mateix article 12.
Si no es comunica i sobrevé un sinistre
Aquí és on l'agreujament no comunicat es nota. La conseqüència és graduada:
- Sense mala fe: reducció proporcional de la prestació, en funció de la diferència entre la prima pactada i la que correspondria al risc real.
- Amb mala fe del prenedor o de l'assegurat: l'asseguradora pot quedar alliberada de la prestació.
Convé no confondre estàndards: per a l'agreujament durant el contracte (article 12), l'alliberament total exigeix mala fe; per a la declaració inicial inexacta (article 10), l'estàndard és el dol o la culpa greu. En els dos casos, la simple manca de comunicació condueix, com a regla general, a la reducció proporcional, no a la pèrdua de tota la cobertura.
Davant la víctima tercera
En l'assegurança obligatòria d'automòbil, l'agreujament del risc no comunicat no és oposable a un tercer perjudicat: la víctima cobra igualment, dins dels límits de l'assegurança obligatòria, per l'acció directa. La discussió sobre l'agreujament queda per a la relació interna entre l'assegurat i la seva companyia.
Fonts i notes
- Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 11 i 12 (deure de comunicar l'agreujament i les seves conseqüències) i article 13 (disminució del risc).
- Reial decret legislatiu 8/2004 — articles 5, 7 (inoposabilitat davant el perjudicat i acció directa) i 10 (facultat de repetició).
- Drets en assegurances — Agència Catalana del Consum.