Diccionari · Concepte

Conductor ocasional

El conductor ocasional és la persona que condueix un vehicle de manera esporàdica, amb el consentiment del prenedor, sense ser-ne el conductor principal. És una categoria de la pràctica asseguradora, no un terme definit a la llei: el seu tractament depèn del que digui cada pòlissa i del marc general de la declaració del risc.

Com es distingeix del conductor habitual

Ni la Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, ni el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor defineixen el "conductor ocasional". És una categoria contractual i de mercat que s'entén per contrast amb d'altres:

  • El conductor habitual és qui utilitza el vehicle de manera principal i es declara a l'asseguradora; és la referència sobre la qual es tarifa el risc.
  • El conductor ocasional condueix de manera puntual amb el permís del prenedor, sense ser el conductor principal.
  • Una clàusula de conductor exclòs o nomenat restringeix la cobertura a determinades persones o n'exclou d'altres per perfil (per exemple, per edat o antiguitat del permís).

Com es tracta a la pràctica

En general, si el conductor ocasional circula amb el consentiment del prenedor i no hi ha cap clàusula d'exclusió aplicable, la conducció esporàdica queda dins de la pòlissa. Ara bé, no és una regla automàtica: algunes pòlisses condicionen o recarreguen la cobertura quan el conductor ocasional té un perfil de risc superior al de l'habitual (per exemple, una persona jove o amb poca antiguitat de permís). Què passa exactament ho diu el condicionat de cada pòlissa, no la llei.

Quan l'ocasional passa a ser l'habitual

El punt sensible apareix quan una persona declarada com a ocasional acaba conduint el vehicle de manera principal. Llavors entra en joc l'agreujament del risc: els articles 11 i 12 LCS demanen comunicar a l'asseguradora les circumstàncies que agreugen el risc declarat. Si no es comunica i sobrevé un sinistre, la conseqüència és graduada —reducció proporcional de la prestació— i només l'actuació de mala fe pot alliberar del tot la companyia. El detall es desenvolupa a l'article conductor habitual no declarat.

El tercer perjudicat queda protegit

Sigui qui sigui qui condueix —habitual, ocasional o no declarat—, una víctima tercera no queda sense cobrar: disposa de l'acció directa contra l'asseguradora de responsabilitat civil obligatòria (article 76 LCS i article 7 del Reial decret legislatiu 8/2004). El que pot fer la companyia, en supòsits taxats, és reclamar després a l'assegurat el que ha pagat (facultat de repetició, article 10 del Reial decret legislatiu 8/2004), però el fet que un conductor fos "ocasional" no és, per si sol, una causa automàtica de repetició.

Fonts i notes