Conductor ocasional i sinistre de cotxe: què pot revisar l'asseguradora

1. Què és un conductor ocasional (i què no és la regla general)

El conductor ocasional és la persona que condueix el vehicle de manera esporàdica, amb el consentiment del prenedor, sense ser-ne el conductor principal. No és un terme definit a la llei: ni la Llei de Contracte d'Assegurança ni el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles el defineixen. És una categoria de mercat, i el seu tractament depèn del condicionat de cada pòlissa. Com a punt de partida, si l'ocasional circula amb el permís del prenedor i no hi ha cap clàusula d'exclusió aplicable, la conducció puntual sol quedar coberta. El que segueix són els punts que, malgrat això, l'asseguradora pot revisar quan hi ha un sinistre.

2. Primer: de quina cobertura es parla

La distinció inicial ho condiciona tot:

• Responsabilitat civil davant un tercer: la víctima està protegida i cobra; la discussió, si escau, es trasllada després a la relació interna entre l'assegurat i la companyia (apartat 6).
• Danys propis (tot risc del teu vehicle): és aquí on una revisió per part de la companyia et pot afectar directament, perquè és una cobertura voluntària i el seu abast el fixa el condicionat.

3. El consentiment del prenedor

Un primer punt és si el conductor ocasional circulava amb el consentiment del prenedor o de l'assegurat. La sostracció del vehicle o la conducció sense permís són situacions diferents, amb un tractament propi. Quan hi ha consentiment i no hi ha cap exclusió aplicable, la conducció esporàdica sol entrar dins de la cobertura.

4. Les clàusules de conductor de la pòlissa

Moltes pòlisses contenen clàusules sobre qui pot conduir. Convé localitzar-les i veure'n la naturalesa:

• Clàusules de conductor exclòs o de conductor nomenat, que restringeixen la cobertura a determinades persones.
• Clàusules que recarreguen o condicionen la cobertura quan condueix una persona amb un perfil de risc superior (per exemple, per edat o per antiguitat del permís).

Si una clàusula d'aquestes limita els drets de l'assegurat, ha de complir l'article 3 LCS: estar destacada de manera especial i acceptada específicament per escrit. Si no, es té per no posada. La diferència entre delimitar el risc i limitar un dret es desenvolupa a clàusules limitatives i delimitadores.

5. El punt sensible: quan l'ocasional ja no era ocasional

El cas que més discussió genera és quan una persona presentada com a ocasional havia passat, de fet, a conduir el vehicle de manera principal. Llavors deixa de ser un ús esporàdic i entra en joc l'agreujament del risc: els articles 11 i 12 LCS demanen comunicar a l'asseguradora les circumstàncies que agreugen el risc declarat. Si no s'ha comunicat i sobrevé un sinistre, la conseqüència és graduada: reducció proporcional de la prestació com a regla general, i alliberament de la companyia només si hi va haver mala fe. El desenvolupament complet és a conductor habitual no declarat.

6. La víctima tercera queda protegida

Sigui qui sigui qui condueix —habitual, ocasional o no declarat—, una víctima tercera no queda sense cobrar: dins dels límits de l'assegurança obligatòria disposa de l'acció directa contra l'asseguradora de responsabilitat civil (article 76 LCS i articles 5 i 7 del Reial decret legislatiu 8/2004). El que pot fer la companyia, en els supòsits taxats de la facultat de repetició (article 10 del mateix text refós), és reclamar després a l'assegurat el que ha pagat. Però el fet que un conductor fos «ocasional» no és, per si sol, una causa automàtica de repetició: la llista de l'article 10 no l'inclou.

7. Què convé tenir clar

• La conducció ocasional amb consentiment sol estar coberta, però el detall el fixa cada pòlissa.
• Les clàusules de conductor exclòs o de perfil poden limitar la cobertura; si limiten drets, han de complir l'article 3 LCS.
• Si l'ocasional havia passat a ser l'habitual, la qüestió ja no és d'ús esporàdic sinó d'agreujament del risc no comunicat.
• La víctima tercera cobra igualment dins dels límits de l'assegurança obligatòria.

Si la companyia ja ha denegat o reduït, l'ordre de revisió pràctic és a canvi de risc no comunicat: què revisar i, quan el motiu és específicament el conductor, a sinistre amb conductor no declarat. Aquest article descriu el marc general; per a un cas concret, convé el suport d'un mediador o, si escau, d'un advocat especialitzat.

Fonts oficials consultades

• Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança — articles 3, 10, 11, 12 i 76 BOE
• Reial decret legislatiu 8/2004 — articles 5, 7 (acció directa i inoposabilitat) i 10 (facultat de repetició) BOE
• Drets en assegurances Agència Catalana del Consum

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Continua la lectura

• → Conductor ocasional Definició curta del concepte central d'aquest article.
• → Conductor habitual no declarat Què passa quan qui condueix de manera principal no és el declarat: sanció graduada.
• → Comunicar un canvi de conductor Quan i com convé avisar l'asseguradora si canvia qui condueix el cotxe.
• → Agreujament del risc El concepte que entra en joc si l'ocasional passa a ser l'habitual.
• → Acció directa Per què la víctima tercera queda protegida sigui qui sigui qui conduïa (article 76 LCS).
• → Canvi de risc no comunicat: què revisar Fitxa pràctica si la companyia denega o redueix per un canvi de risc no comunicat.
• → Sinistre amb conductor no declarat: què revisar L'ordre de comprovació quan la negativa es basa en el conductor.