Article · RC empresa

Responsabilitat civil d'administradors i directius (D&O): marc general

Una pòlissa D&O —de l'anglès «directors and officers»— és la modalitat d'assegurança de responsabilitat civil pensada per cobrir, dins dels límits pactats, la indemnització civil que un administrador o un directiu pot haver de pagar per actes de gestió. La contractació la fa habitualment la societat com a prenedora i els seus administradors i alts càrrecs en queden assegurats. Aquest article descriu el marc legal, què acostuma a cobrir i què en queda fora, i com encaixa amb l'acció directa del perjudicat i amb una qualificació culpable del concurs.

1. Què és una pòlissa D&O i quina funció té

La pòlissa D&O és, per la seva estructura, una assegurança de responsabilitat civil per compte d'altri: la societat la contracta —i en sol pagar la prima— a favor dels seus administradors, consellers i directius, que en queden assegurats. La cobertura, sempre dins dels límits pactats, opera quan a un assegurat se li reclama una indemnització econòmica per danys i perjudicis derivats d'un acte de gestió de la societat.

No és una pòlissa de RC d'explotació (que cobreix danys causats a tercers durant l'activitat normal del negoci), ni una RC patronal (que cobreix danys causats als propis treballadors), ni una RC professional (que cobreix l'error tècnic d'un professional liberal). Tampoc no és una assegurança de danys a la mateixa societat: cobreix la responsabilitat civil de qui administra, no la pèrdua patrimonial directa de l'empresa.

2. Per què existeix: la responsabilitat dels administradors

El règim legal de fons és el del text refós de la Llei de Societats de Capital (Reial decret legislatiu 1/2010). Els articles 225 a 232 LSC defineixen els deures bàsics de l'administrador i els articles 236 a 241 bis LSC fixen el règim de responsabilitat:

L'article 225 LSC imposa el deure general de diligència d'un «ordenat empresari», tenint en compte la naturalesa del càrrec i les funcions atribuïdes.
L'article 226 LSC incorpora la regla de discrecionalitat empresarial (business judgement rule): es presumeix complert l'estàndard de diligència en decisions estratègiques o de negoci preses de bona fe, sense interès personal, amb informació suficient i amb un procediment de decisió adequat.
Els articles 227 a 229 LSC regulen el deure de lleialtat i les obligacions concretes que se'n deriven, incloent-hi el deure d'evitar situacions de conflicte d'interès.
L'article 236.1 LSC estableix que «els administradors respondran davant la societat, davant els socis i davant els creditors socials del dany que causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents al desenvolupament del càrrec, sempre que hi hagi intervingut dol o culpa». La culpabilitat es presumeix, llevat prova en contra, quan l'acte sigui contrari a la llei o als estatuts.
L'article 236.2 LSC precisa que «en cap cas exonerarà de responsabilitat la circumstància que l'acte o acord lesiu hagi estat adoptat, autoritzat o ratificat per la junta general».
L'article 236.3 LSC estén la responsabilitat als administradors de fet; el 236.5 imputa solidàriament la responsabilitat a la persona física designada per a l'exercici permanent del càrrec d'administrador persona jurídica.
L'article 237 LSC consagra el caràcter solidari dels membres de l'òrgan d'administració, amb les causes d'exoneració taxades (no haver intervingut, ignorància, oposició).

3. Qui pot reclamar i com: les accions de responsabilitat

El marc d'accions de responsabilitat el formen dues vies, ben diferenciades:

L'acció social de responsabilitat, dels articles 238 a 240 LSC. La interposa, en primer lloc, la societat un cop ho hagi acordat la junta general. De manera subsidiària, la minoria de socis amb participació suficient (article 239 LSC; també directament en cas d'infracció del deure de lleialtat) i els creditors quan el patrimoni social sigui insuficient (article 240 LSC).
L'acció individual de responsabilitat, de l'article 241 LSC, queda reservada a socis i tercers pels actes d'administradors que lesionin directament els seus interessos.

L'article 241 bis LSC estableix que la prescripció tant de l'acció social com de l'acció individual és de quatre anys des del dia en què haguessin pogut exercitar-se. És un termini més curt que el general de les obligacions personals i el primer que cal verificar quan apareix una reclamació antiga.

4. Què cobreix habitualment una pòlissa D&O

La pòlissa D&O, segons el condicionat de cada producte, sol incloure, dins dels límits i sublímits pactats:

Despeses de defensa jurídica davant reclamacions civils, penals i administratives derivades d'actes de gestió. Molts productes preveuen avançament de despeses (advance defence costs) reemborsables si recau sentència ferma que apreciï dol.
Fiances civils exigides en seu judicial.
Indemnitzacions civils per responsabilitat de l'assegurat, dins del capital pactat per a cada partida.
Despeses d'investigació en procediments administratius o penals incoats per autoritats supervisores.
Reclamacions per pràctiques d'ocupació (mòduls EPL, employment practices liability): assetjament, acomiadaments improcedents, discriminació, segons el condicionat.

Les pòlisses solen estendre la cobertura, com a pràctica de mercat, a una llista de persones cobertes definida al contracte: administradors de dret i de fet, consellers, secretari del consell no conseller, directors generals i altres alts directius amb facultats de més alta direcció. Algunes pòlisses afegeixen el cònjuge o parella de fet, hereus, marmessor o massa hereditària per cobrir el supòsit de mort de l'administrador en plet. Tot això depèn de la definició d'assegurat que figura al condicionat: una definició estricta pot deixar fora persones que es donaven per cobertes.

5. Què NO sol cobrir

El dol del propi assegurat. L'article 19 LCS recorda que l'asseguradora no està obligada a indemnitzar el sinistre causat per mala fe de l'assegurat. La doctrina del Tribunal Suprem identifica aquesta mala fe amb el dol causal. En seu d'acció directa (article 76 LCS) l'asseguradora podrà haver de pagar al perjudicat i, posteriorment, repetir contra l'assegurat que va actuar dolosament.
Les penes i sancions penals personals: són conseqüència de la responsabilitat criminal, que és personal i no es transmet ni s'assegura. La defensa jurídica del procediment penal sí que sol estar coberta segons el condicionat.
Les sancions administratives pròpiament punitives. Alguns productes ofereixen un mòdul de cobertura per a determinades sancions administratives no punitives, dins de límits i quan són legalment assegurables; afirmar que «el D&O cobreix totes les multes» seria incorrecte, com també ho seria afirmar que no en cobreix mai cap. Cal llegir el condicionat.
Els fets coneguts abans de contractar i no declarats. Aplicació pràctica de l'article 10 LCS sobre la declaració del risc.
Els danys personals i materials a tercers, que correspon a la RC d'explotació, a la RC professional, a la RC patronal o a la pòlissa multirisc, segons el cas.
El recàrrec de prestacions de la Seguretat Social, per la prohibició expressa de l'article 164.2 del text refós de la LGSS (RDL 8/2015). El D&O no és una pòlissa pensada per a aquest risc; pertany al hub de RC patronal.

6. Delimitació temporal: claims made

Pràcticament totes les pòlisses D&O del mercat espanyol operen en règim claims made: la cobertura s'activa quan el tercer presenta la reclamació, no només quan ocorre el fet. El segon paràgraf de l'article 73 LCS admet expressament aquesta modalitat i la qualifica de clàusula limitativa, per la qual cosa està subjecta als requisits de destacament i acceptació específica de l'article 3 LCS.

En la pràctica, el contracte D&O sol combinar:

Una retroactivitat pactada: la cobertura s'estén a reclamacions que arribin durant la vigència però que es refereixin a fets ocorreguts amb anterioritat (com a mínim un any abans del començament d'efectes, segons el text legal).
Un període posterior o de descobriment (extended reporting period): la cobertura subsisteix per a reclamacions presentades després de l'extinció del contracte, dins d'un termini contractual no inferior al mínim legal d'un any. Per a administradors cessats o retirats, és habitual que la pòlissa prevegi extensions específiques quan la pòlissa estava vigent en el moment del cessament.

La doctrina consolidada del Tribunal Suprem ha entès que les dues modalitats del segon paràgraf de l'article 73 LCS són autònomes: per a la validesa d'una clàusula concreta n'hi ha prou que s'ajusti a una de les dues, sense haver d'acumular les dues cobertures. La guia veïna sobre claims made i occurrence ho desenvolupa.

7. Acció directa del perjudicat (article 76 LCS)

El tercer perjudicat —típicament un soci, un creditor o, en l'acció social, la pròpia societat— pot exercir acció directa contra l'asseguradora del D&O, d'acord amb l'article 76 LCS: «el perjudicat o els seus hereus tindran acció directa contra l'asseguradora per exigir-li el compliment de l'obligació d'indemnitzar».

Dues notes pràctiques rellevants per a una pòlissa D&O:

L'asseguradora no pot oposar al perjudicat les excepcions personals contra l'assegurat (per exemple, l'impagament de la prima per part de la societat prenedora), però sí les excepcions objectives derivades del contracte: la inexistència d'un risc cobert, els límits, les delimitacions temporals vàlidament pactades de l'article 73 §2 LCS, etc.
Si paga al perjudicat per un fet causat amb dol de l'assegurat, l'asseguradora té dret de repetició contra aquell administrador. La cobertura no «blanqueja» el dol.

L'acció directa no eximeix el perjudicat d'acreditar la responsabilitat de l'administrador conforme al règim de la LSC: cal demostrar el supòsit de fet de l'article 236 (o, si escau, de l'article 241), el dany, el nexe causal i la culpabilitat. La guia dedicada a l'acció directa desenvolupa el marc general.

8. Concurs culpable i dèficit concursal

Una de les vies més característiques de reclamació contra administradors apareix en seu concursal. El text refós de la Llei concursal (Reial decret legislatiu 1/2020) regula la secció de qualificació del concurs:

L'article 442 TRLC defineix el concurs culpable quan en la generació o agreujament de la insolvència hi ha intervingut dol o culpa greu del deutor o, en cas de persona jurídica, dels seus administradors, liquidadors, de dret o de fet, o directors generals.
Els articles 443 i 444 TRLC fixen, respectivament, supòsits de culpabilitat iuris et de iure (alçament de béns, sortida fraudulenta, simulació, incompliment substancial de la comptabilitat, etc.) i presumpcions iuris tantum (incompliment del deure de sol·licitar el concurs, manca de col·laboració, etc.).
L'article 456 TRLC permet al jutge condemnar, amb o sense solidaritat, els administradors o directors generals afectats per la qualificació a la cobertura, total o parcial, del dèficit concursal, en la mesura que la seva conducta hagi generat o agreujat la insolvència.

Si aquesta condemna queda dins de l'àmbit d'una pòlissa D&O concreta —i si no hi ha dol provat de l'administrador que activi l'exclusió de l'article 19 LCS i l'eventual dret de repetició de l'article 76 LCS— depèn essencialment del condicionat contractual. La pràctica mostra que algunes pòlisses tracten aquesta partida com una garantia separada, sovint sublimitada; d'altres l'enquadren dins de la cobertura general. Cap afirmació taxativa («sempre cobert», «mai cobert») és correcta: cal llegir el contracte i, davant denegació, valorar les vies de reclamació habituals.

9. Responsabilitat penal i compliance

L'article 31 bis del Codi penal (LO 10/1995, en la redacció vigent posterior a la LO 1/2015) regula la responsabilitat penal de la persona jurídica en els supòsits previstos al CP. La pena pot quedar exempta o atenuada si la societat acredita haver implantat, abans de la comissió del fet, un programa eficaç de compliance penal. La defensa jurídica davant aquest tipus de procediment és un dels mòduls habituals de la pòlissa D&O; la pena imposada a la persona física, en canvi, és personal i no és assegurable.

Els articles 290 a 297 del Codi penal tipifiquen els anomenats delictes societaris: falsejament de comptes anuals (article 290), acords abusius (article 291), majoria fictícia (article 292), negació de drets als socis (article 293), obstrucció a l'autoritat supervisora (article 294) i altres figures connexes. L'antic delicte d'administració deslleial societària de l'article 295 va ser derogat per la reforma de 2015 i actualment apareix com a figura genèrica a l'article 252 CP.

10. Què passa quan reclamen: deures, terminis i interessos

Davant una reclamació que pugui activar la cobertura D&O, l'ordre habitual és el següent:

Notificació interna i a la corredoria tan aviat es té coneixement de la reclamació, requeriment, querella, citació o demanda.
Comunicació formal del sinistre a l'asseguradora dins del termini previst per la pòlissa o, si no n'hi ha de més ampli, dels set dies que estableix l'article 16 LCS. La comunicació tardana amb negligència pot generar reclamació de danys i, en supòsits de dol o culpa greu, pèrdua del dret a la indemnització.
Oferta motivada o denegació motivada de l'asseguradora, en els terminis i amb el contingut que es deriva de l'article 18 LCS (40 dies des de la declaració per pagar com a mínim el que es pugui deure).
Direcció jurídica de la defensa: per regla general la porta l'asseguradora (article 74 LCS). En cas de conflicte d'interessos entre asseguradora i assegurat, el mateix article 74 LCS preveu la lliure designació d'advocat amb les despeses a càrrec de la companyia, dins del límit pactat.
Si la cobertura no s'activa i s'hi entra en mora, l'article 20 LCS regula els interessos de demora a càrrec de l'asseguradora: interès legal del diner incrementat en un 50 % i, transcorreguts dos anys, no inferior al 20 % anual.

L'asseguradora ha de comunicar a la persona assegurada les actuacions que faci per resoldre el sinistre i no pot reconèixer la responsabilitat de l'assegurat al perjudicat sense la seva conformitat, conforme al règim de l'article 74 LCS.

11. Què cal mirar abans de contractar (checklist divulgatiu)

Definició d'assegurat: qui queda inclòs i en quina condició. Especialment important quan el càrrec d'administrador l'ostenta una persona jurídica i el representi una persona física; aquest matís ha estat objecte de discussió judicial recent.
Retroactivitat i període posterior previstos al claims made; coherència amb els canvis d'asseguradora i amb el cessament d'activitat.
Límits i sublímits per a cada secció: defensa, fiances, condemna ex article 456 TRLC, sancions administratives, EPL.
Exclusions específiques: dol, fets coneguts, ofertes públiques, canvi de control, riscos vinculats a determinades activitats regulades.
Defensa jurídica: avançament de despeses, lliure designació d'advocat en cas de conflicte d'interessos i tractament dels processos paral·lels (civil, penal, administratiu).
Filials, participades i grups: si la pòlissa estén la cobertura a administradors de societats filials i fins a quin grau, i quin règim s'aplica a entitats adquirides amb posterioritat.
Coordinació amb altres pòlisses: RC d'explotació, RC professional, RC patronal i multirisc. Cap d'aquestes pòlisses substitueix el D&O ni viceversa.

12. Vies davant una controvèrsia amb la companyia

Quan apareix discrepància entre l'asseguradora i la societat o l'administrador assegurat, l'ordre habitual és el mateix que en qualsevol altra controvèrsia asseguradora:

Ordre habitual de reclamació davant una controvèrsia D&O
Pas	On	Marc normatiu de referència
1	Servei d'Atenció al Client (SAC) o defensor del client de l'asseguradora.	Ordre ECO/734/2004 i reglament intern de la companyia.
2	Servei de Reclamacions de la DGSFP.	Ordre ECC/2502/2012; informe no vinculant.
3	Mediació o arbitratge de consum (només si l'assegurat és consumidor).	Agència Catalana del Consum i OMIC/OCIC; voluntari per a l'empresa.
4	Via judicial civil.	Última instància, amb terminis substantius de la LCS i de la LSC (article 241 bis: quatre anys).

La fitxa pràctica descriu el detall del pas a pas.

13. Fonts i notes

El marc legal d'aquest article el formen, principalment, els articles 225 a 241 bis del text refós de la Llei de Societats de Capital (Reial decret legislatiu 1/2010), els articles 3, 16, 18, 19, 20, 73, 74 i 76 de la Llei 50/1980 de Contracte d'Assegurança, els articles 442, 443, 444 i 456 del text refós de la Llei concursal (Reial decret legislatiu 1/2020) i l'article 31 bis i els articles 290 a 297 del Codi penal (Llei orgànica 10/1995). El procediment davant el Servei de Reclamacions de la DGSFP es regula per l'Ordre ECC/2502/2012; el règim del SAC està regulat per l'Ordre ECO/734/2004. A Catalunya, l'Agència Catalana del Consum publica informació pública sobre drets en assegurances per a usuaris consumidors. La doctrina de la Sala Primera del Tribunal Suprem sobre claims made (a partir de l'STS 252/2018, de 26 d'abril, reiterada per l'STS 170/2019) i sobre acció directa en RC és consultable a través del CENDOJ.

L'article no inclou imports orientatius de primes, capitals o indemnitzacions, no recomana asseguradores o productes concrets i no fa assessorament fiscal ni planificació de defensa per a un cas concret. Per a una decisió adaptada a una situació particular cal acudir a una corredoria col·legiada, a un advocat especialitzat o, en cas de controvèrsia, al Servei de Reclamacions de la DGSFP.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.